Comunicar que un familiar té Alzheimer és sempre un moment complicat i difícil d’assimilar, més encara en el cas de nens i adolescents.
Per a ells és important saber explicar què és la malaltia i què li passa al seu ésser estimat, normalment el seu avi o àvia.
Conscients d’això, la Fundació Pasqual Maragall ofereix algunes estratègies per fer front a aquest procés:
L’objectiu d’aquestes recomanacions és facilitar les eines per gestionar situacions i emocions i perquè els joves i els nens no se sentin confosos o espantats davant de certs comportaments del familiar afectat generats per l’Alzheimer, que puguin entendre el perquè de les reaccions i s’obri una porta perquè demanin explicacions si les necessiten.
En aquest sentit, és essencial que tinguin tota la informació i s’eviti amagar o maquillar la situació, ja que podria provocar malentesos. Tot i això, cal adaptar l’explicació de la malaltia a cada edat i perfil perquè ho puguin entendre bé.
Recomanacions sobre com comunicar l’Alzheimer
Com assenyala Sandra Poudevida, terapeuta sènior de la Fundació Pasqual Maragall,
“Parlar obertament i directament amb els més joves de la família sobre l’Alzheimer és una molt bona manera de disminuir-ne el desconcert”
Sandra Poudevida
Si disposeu d’informació adequada, veraç i adaptada a la vostra edat, els infants i adolescents de la família també poden implicar-se en les atencions a la persona malalta, promovent que s’enforteixi el vincle afectiu entre ells.
Compartir la informació és, a més a més, una bona manera d’afavorir la unitat familiar i el suport mutu. A l’hora d’explicar a un nen o un adolescent que un familiar pateix Alzheimer, no hi ha una fórmula única.
“És important explicar a nens i adolescents què és l’Alzheimer i què és el que li passa al seu ésser estimat”
Fundación Pascual Maragall
En aquest sentit, des de la Fundació Pasqual Maragall aconsellen tenir presents algunes recomanacions:
1. Donar la informació de forma clara i concisa
El primer de tot és que puguin entendre que la conducta del familiar és conseqüència de la malaltia i que no ho fa de manera intencionada. Conèixer els símptomes principals farà que puguin entendre els seus comportaments i no se sentin malament.
2. Adaptar la informació segons l’edat del nen
Tant els nens com els adolescents tenen la mateixa necessitat de saber què està passant i, per això, la informació s’ha de transmetre de manera simple i adaptada a cada edat.
Als menors de 4 anys, és recomanable no deixar-los mai sols amb la persona amb Alzheimer per pal·liar possibles situacions en què es puguin sentir desprotegits.
A partir dels 4 anys, es proposen, de manera orientativa, una sèrie de putes per tractar la qüestió:
Dels 4 als 7 anys:
En aquesta etapa és difícil entendre malalties que no tinguin conseqüències físiques evidents. Es recomana incorporar explicacions molt senzilles sobre què és l’Alzheimer i la memòria, fent èmfasi en com és necessària per a tot: per recordar els noms de les persones, el dia que estem o els noms dels objectes.
Serà important recordar que la malaltia afecta la memòria, i de vegades la conducta i el caràcter però que l’amor que sent el seu avi per ells no ha canviat.
Dels 8 als 12 anys:
En aquesta franja és probable que els nens preguntin directament què li passa al seu avi o àvia, per tant, cal incloure una resposta amb el concepte de malaltia i de què tracta, explicant alguns dels símptomes de forma didàctica i fent comparacions amb malalties que ells puguin conèixer, com pot ser un refredat.
A partir dels 13 anys:
En aquesta edat, els coneixements sobre la malaltia són més amplis i els joves ja saben com funciona el cervell i l’existència de les malalties neurodegeneratives. Amb les explicacions oportunes, podem parlar obertament de què és l’Alzheimer i tot allò que comporta.
Aquí, cal ajudar a comprendre que no hi ha dos malalts iguals i que no tots els casos es comportaran igual. És important promoure la relació entre la persona afectada i l’adolescent i involucrar-lo en la tasca de tenir-ne cura o passar temps junts. També és crucial fer saber a l’adolescent que pot comptar amb l’ajuda d’un adult per resoldre dubtes o pors que pugui tenir.
3. Buscar el moment més adequat per parlar de l’Alzheimer amb nens i adolescents
Cal trobar un moment oportú i relaxat per poder atendre les seves reaccions i sentiments. És essencial crear un espai perquè facin preguntes i captar-ne les inquietuds.
A més, és important que comprenguin que si ens mostren allò que senten, serà més fàcil que els puguem ajudar a entendre la situació.
4. Pensar activitats per realitzar conjuntament
Pot ser un bon moment per propiciar l’acostament entre el nen o la nena i el familiar afectat, tasques com, per exemple, parar taula, regar les plantes o doblegar la roba.
També és recomanable ajudar amb informació del passat com mirar fotos o una pel·lícula antiga.
5. No forçar les situacions
L’estona que passin junts ha de ser agradable, per tant, si el nen se sent incòmode o espantat per qualsevol conducta, és millor no forçar aquestes trobades.
De la mateixa manera i per la seguretat de tots dos, cal estar atents a qualsevol situació que requereixi supervisió.
Fonts d’informació: https://n9.cl/6rk0y / Fundación Pascual Maragall
Recorda que comptes amb 5 Serveis, el suport que l’adult gran i el dependent necessita
Amb 28 anys de trajectòria brindant solucions d’assistència sanitària a domicili a Barcelona, 5 Serveis som un equip especialitzat en la cura i el suport d’adults grans i dependents.
Donem serveis les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any. Confia amb 5 Serveis per posar a les nostres mans, els teus éssers estimats. Agenda una trucada de vídeo i respondrem totes les teves preguntes. Som una empresa registrada i autoritzada per a la prestació de serveis de la Llei de dependència.
Us convidem a seguir les lectures del nostre Blog i conèixer altres recomanacions d’Actualitat.
Comparteix-ho amb els teus si t’ha semblat interessant!
