Els 7 signes que alerten d’una depressió en persones grans, un factor de discapacitat

Els 7 signes de depressió en persones grans - Blog 5 Serveis

Des del 2004 el primer dijous d’octubre s’ha celebrat el Dia Europeu de la Depressió, una celebració proposada per l’Associació Europea per a la Depressió (EDA), en virtut que només a Europa hi ha 30 milions de pacients mentals amb depressió crònica i s’estima que a tot el món hi ha un total de 350 milions de casos.

La depressió és el trastorn afectiu més freqüent en la gent gran i una de les principals consultes mèdiques a partir dels 65 anys, tot i que la seva presència pot passar desapercebuda. És, a més, vital estar atent a qualsevol dels seus símptomes, ja que disminueix la qualitat de vida de la persona gran i pot abocar en discapacitat.

Segons adverteix la Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia (SEGG), la vellesa pot ser l’època de més fragilitat afectiva a l’ésser humà. “Problemes com la depressió i l’ansietat augmenten en les darreres etapes de la vida. La depressió afecta entre un 10-15% dels més grans de 65 anys, encara que el nombre pot ser fins i tot més gran quan es té en compte l’espectre total de les síndromes depressives, incloent-hi la depressió subclínica”, avisa.

És més, la SEGG lamenta que moltes vegades aquesta malaltia mental s’infradiagnostica, en imputar a l’edat canvis en l’estat emocional que, en contra de la creença popular, “no en són propis”. Insisteix, per tant, que cal tenir clar que vellesa no és sinònim de tristesa.

Per tot això, la doctora Nieves Fernández Letamendi, geriatre de l’Hospital Quirónsalud Zaragoza, alerta que la depressió a la població de gent gran és un factor de risc de discapacitat funcional i pot anunciar una mortalitat prematura.

Destaca que la depressió és més freqüent en persones que estan ingressades en residències de gent gran, en les persones que viuen en soledat no desitjada (per viduïtat per exemple) o que pateixen malalties físiques, sobretot si associen discapacitat, especialment les que cursen també amb dolor i trastorns del son.

Les persones amb depressió pateixen malalties cròniques

“Les persones amb depressió són més proclius, entre dues i tres vegades, a patir dues o més malalties cròniques, i tenen entre dues i sis vegades més possibilitats de tenir, almenys, una limitació en les seves activitats diàries, si es compara amb grups més joves. Constitueix un dels paradigmes de l’atenció especialitzada a Geriatria ja que cal tenir en compte molts factors per a un tractament correcte”, ressalta l’especialista.

Alhora, indica que la depressió amb morbiditat associada a persones grans augmenta també la freqüència i el cost de l’assistència professional, així com el risc d’ingrés prematur en residències de gent gran.

Envellir no és sinònim de tristesa

“El que cal tenir clar és que l’ànim trist no forma part de l’envelliment normal, i no n’és un acompanyament natural i inevitable. No sempre és fàcil de detectar en la persona gran, ja que es pot presentar de manera atípica, i per això cal estar atent”, insisteix la geriatra de l’Hospital Quirónsalud Zaragoza, Nieves Fernández Letamendi.

És més, sosté que el mateix procés depressiu complica el tractament de les malalties físiques i augmenta el risc de presentar noves malalties, establint un cercle viciós del que és “difícil i complicat” sortir, sense ajuda especialitzada.

“Aquest retard en el diagnòstic i tractament disminueix de manera substancial la qualitat de vida del pacient, pot abocar-lo a l’aïllament, ia la discapacitat, i fins i tot al suïcidi, que duplica les taxes a partir dels 65 anys. Per tant, el diagnòstic i el tractament de la depressió és de vital importància en la persona gran”, reitera l’experta de Quirónsalud Zaragoza, per la qual cosa descriu les 7 característiques especials de la depressió en les persones d’edat avançada.

Els 7 signes que alerten d’una depressió en gent gran:

  • Accentuació patològica dels trets premòrbids:

Molt sovint són els familiars els que ens relaten a la consulta que el pacient “sempre ha tingut un caràcter especial” o “s’ha aclaparat molt per tot”. Són moltes les ocasions en què els pacients que valorem presenten distimies o altres tipus de trastorns tractats incorrectament o fins i tot sense tractament, i d’anys d’evolució. Especial importància té detectar si hi ha antecedents d’abús de substàncies, especialment de l’alcohol.

  • Escassa expressivitat de la tristesa:

Amb dificultat per reconèixer els símptomes depressius. La idea preconcebuda que la vellesa ha d’anar associada al deteriorament fa que el mateix pacient normalitzi aquests sentiments, negui la patologia, i es resigni a no demanar ajuda perquè creu que no pot millorar.

  • Tendència al retraïment i aïllament:

Sobretot si a més associen algun tipus de discapacitat (visual, auditiva, funcional o cognitiva). La jubilació i la viduïtat són moments vitals delicats. La solitud triada ha de ser respectada quan el més gran és capaç d’autocura, però hem d’estar molt al corrent de la xarxa de suport sociofamiliar que presenta el pacient.

  • Expressió freqüent en forma de queixes:

Queixes somàtiques i alta prevalença en relació amb altres patologies: Queixes de dolor osteoarticular, toràcic, abdominal, cansament o fins i tot de deteriorament cognitiu poden amagar un trastorn depressiu. Entre les patologies cròniques més relacionades amb la depressió destaquen la demència, la insuficiència cardíaca, la diabetis, la malaltia cerebrovascular, la incontinència i els problemes osteoarticulars. Molts fàrmacs que es fan servir per tractar aquestes patologies poden provocar simptomatologia depressiva.

  • Major presència de trastorns de conducta:

Irritabilitat, heteroagressivitat verbal i fins i tot física, trastorns de conducta alimentària, deliri i símptomes psicòtics poden aparèixer en la depressió atípica del vell.

  • Sovint s’associa a deteriorament cognitiu:

Tant el pacient com la família refereixen deteriorament en la memòria recent, o badades, per exemple, des de fa un temps. La depressió pot ocasionar aquest deteriorament, o pot ser una fase inicial del mateix, el que abans anomenàvem la pseudodemència depressiva.

  • Als pacients amb demència ja diagnosticada:

Haurem d’estar alerta sobre símptomes de nova aparició com: aparença trista amb labilitat emocional, demanda excessiva d’atenció, signes d’autoagressió o crits i conductes amb contingut d’índole depressiu, variació diürna de l’humor amb agitació o sense, escassa reactivitat a l’ambient, alentiment motor o verbal, a més de trastorns alimentaris (hiporèxia o negativa a ingesta).

Font: La Razón

Gràcies per haver llegit: Els 7 signes que alerten duna depressió en persones grans, un factor de discapacitat. Si estàs interessat a seguir llegint més contingut, feu clic al nostre Blog o segueix llegint la propera recomanació.

Summary

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Scroll to Top