Actualitat en els Mitjans de Comunicació – Desembre 2019

Recopilació de noticies d’actualidad als mitjans

Actualitat en els mitjans de Comunicació – Desembre 2019, és la sel·lecció que 5 Serveis, ha recopilat per ajudar i compartir amb els nostres pacients i els seus familiars. Actualitat als mitjans sobre la gent gran, notícies especialment seleccionades per la Direcció de 5 Serveis, durant aquest mes de gener 2020.

Definició del que s’entén per “gent gran”

Les qüestions de la geriatria (polipatologia, pèrdua d’autonomia, fragilitat) impliquen relativament pocs individus d’entre 60 a 70 anys, també anomenats sèniors o young old (“vells joves”) en la literatura. Per contra, sovint involucren individus majors de 80 anys, també anomenats old-old (“vells-vells”). Diferents sociòlegs proposen soci-tipus d’edat per mostrar que els majors de 50 anys (o els de més de 60 o més de 65) formen grups diferents.

Els sociòlegs ofereixen diferents tipus d’edat soci mostren que més de 50 anys (o de 60 anys o majors de 65 anys) formen grups diferents. Així, a L’invention des seniors, Serge Guérin proposa quatre tipus de sèniors: els « SeTra », per a « Sèniors Tradicionals », els « SeFra », per a « Sèniors Fragilitzats » (per llur dependència física, mental o econòmica), els « BooBos », per « Boomers Bohemis », o sigui els nous sèniors que porten la modernitat i refusen la norma d’envellir, i finalment els « BooFra », per a « Boomers Fragilitzats », que són les persones d’edat avançada però que tracten de restar com a actors de la seva vida.

El geògraf Christophe Guilluy, també aborda el concepte de « jubilats populars » en el sentit que la majoria de les llars de pensionistes són extreballadors i treballadors que viuen en zones periurbanes i en circumstàncies molt modestes.

La vulnerabilitat – més que l’edat civil – ajuda a identificar millor les persones dins de la geriatria. L’entrada a la vellesa no es refereix a cap edat en particular sinó a un estat de deteriorament funcional experimentat subjectivament o objectivament, en paraules dels propis ancians.

L’expressió « persona gran », igual que el mot « sènior », no deixa de ser un circumloqui destinat a evitar la utilització directa dels mots « vell » i « vellesa », percebuts negativament. El sociòleg Serge Guérin assenyala que els mots són el signe d’un rebuig de la societat en el seu conjunt a veure l’envelliment com una dada dinàmica que permet de d’empènyer a noves transformacions socials i culturals.

Cal remarcar que la població de més de 60 anys ha augmentat més que la de més de 50, i actualment ateny el 21%.

La dependència de la gent gran

La població de 75 anys i més, així doncs, es multiplicarà per 2,5 entre 2000 i 2040, i arribarà a més de 10 milions de persones a França. Aquest ràpid envelliment de la població planteja interrogants sobre l’evolució de les polítiques públiques cap a la gent gran: les pensions, la despesa en salut, i suport a les persones dependent, el nombre de les quals augmentarà en els propers anys. Sorgeix, en particular, el problema d’equilibri entre la solidaritat familiar i la solidaritat col·lectiva per al maneig de la dependència. La solidaritat familiar es tradueix en l’ajut que els familiars (cuidadors) proporcionen a les activitats de la vida diària. La solidaritat col·lectiva, al seu torn, donarà lloc a la creació de serveis específics per a les persones dependents, incloent el subsidi personalitzat d’autonomia. (SPA)

El nivell de prestació de l’SPA és determinat pel barem de l’AGGIR[3] que determina el nivell de GIR Groupe Iso Ressource, (des de la dependència total, nivell 1, a l’autonomia funcional i intel·lectual completa, nivell VI. La compartició de les dues formes pot evolucionar en els propers anys. De fet, el nombre mitjà de potencials cuidadors de persones grans dependents tendirà a disminuir a causa de la disminució del nombre de fills per família i la distribució geogràfica de les famílies, respecte als cuidadors assalariats. Això planteja la qüestió del finançament públic del cinquè risc, la dependència. Tant en els homes com en les dones, la taxa de dependència es manté baixa fins als 75 anys, després augmenta ràpidament amb l’edat. La mitjana d’edat de la persona a càrrec és de 78 anys per als homes i 83 anys per a les dones.

Gràcies per haver llegit: Actualitat en els mitjans de Comunicació – Desembre 2020. Si està interessat a seguir llegint més continguts sel·leccionats per Direcció 5 Serveis, feu clic aqui o segui llegint la recopilació del mes de gener.

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Scroll to Top